L’entrada dedicada a la meva filla: Tants anys esperant-te, somiant-te mentre feia les fotos a altres nens, a altres embarassades, i per fi et tinc davant de l’objectiu i de sobte no és tan fàcil com havia imaginat, però si molt més emocionant i vibrant. Ets milers de vegades més bonica i perfecte que el que somiava, i és per això que ara tinc por a què no quedis tan bonica com jo et veig, sento realment por per primera vegada a què les meves fotos decebin. La ferida de la cesària no fa les coses fàcils, el cansament, les poques hores de son i les complicacions de la lactància fan que cada moviment sigui complicat i em fan recordar com de física és la meva feina, però després tot desapareix, i unes llàgrimes d’emoció sorgeixen perquè de vegades passa….de vegades els somnis és fan realitat.
Altres fotografies de bebès | Otras fotografías de bebès
Entrada dedicada a mi hija: Tantos años esperándote, soñándote mientras hacía fotos a otros niños, a otras embarazadas, y por fin, te tengo delante del objetivo y de repente no es tan fácil como había imaginado, pero si mucho más emocionante y vibrante. Eres miles de veces más bonita y perfecta que lo que soñaba, y es por eso que ahora tengo miedo a que no queden tan bonita como yo te veo, siento realmente miedo por primera vez a que mis fotos decepcionen. La herida de la cesárea no pone las cosas fáciles, el cansancio, las pocas horas de sueño y las complicaciones de la lactancia hacen que cada movimiento sea complicado y me recuerdan como de físico es mi trabajo, pero después todo desaparece, y una lágrimas de emocionen surgen porque a veces pasa….a veces los sueños se hacen realidad.
Los comentarios están cerrados.